Cal acudir en dejú per a l’extracció de sang. No és necessària cita prèvia, les extraccions es realitzen de 8:00h – 10:30h de dilluns a divendres.
S’haurà de suprimir temporalment la presa de determinats fàrmacs que puguen influir en la determinació dels nivells de les hormones com per exemple la amiodarona, o alguns corticoides com la prednisona, iodurs, dopamina o liti.
Els resultats s’entreguen a les 48-72 hores.
El tiroides és una xicoteta glàndula situada en el coll. La seua funció és secretar hormones tiroidals que tenen efectes importantíssims sobre la regulació del nostre metabolisme. El funcionament del tiroides està regulat per múltiples factors i el desajustament d’un d’ells pot derivar fàcilment en una disfunció tiroidal. Les hormones tiroidals participen en el metabolisme dels hidrats de carboni, lípids i augmenten la síntesi de proteïnes.
Una alteració en aquesta glàndula pot provocar patologies com ara l’hipertiroïdisme (augment de la secreció d’hormones tiroidals), hipotiroïdisme (disminució de la secreció d’hormones tiroidals), tiroïditis de Hashimoto…
Es realitza un estudi de les següents hormones:
- T3 o triyodotironina. La seua valoració és més imprecisa que la de la T4 lliure. En existir una transformació de T4 en T3, tant en el tiroides com en els teixits, els equilibris entre totes dues hormones són molt dinàmics. Com en el cas de la T4 lliure, nivells elevats poden determinar hipertiroïdisme i valors disminuïts, hipotiroïdisme.
- T3 lliure. La forma menys abundant, que circula lliurement pel torrent sanguini, sense estar adherida a proteïnes.
- T3 reversa. Quan la conversió de T4 no s’està fent adequadament a T3 i produeix T3 reversa encara que el perfil tiroidal siga “perfecte”, la persona continua hipotiroidal, perquè l’hormona que regula el metabolisme és deficitària o no pot realitzar correctament les seues funcions.
- T4 total. Indica la quantitat total de tiroxina en la sang, la qual cosa inclou la quantitat adherida a les proteïnes de la sang que ajuden a transportar l’hormona a través del torrent sanguini.
- T4 lliure, tetrayodotironina lliure o tiroxina lliure. És una hormona tiroidal no unida a proteïnes. Permet analitzar de forma més exacta la funció tiroidal que la valoració de la T4 total, ja que és la realment funcional. Uns valors alts indiquen hipertiroïdisme i, per contra, uns nivells baixos indiquen un hipotiroïdisme.
- TSH o hormona estimulant del tiroides, sèrica. Produïda en l’adenohipòfisi, és la millor manera d’estudiar les disfuncions del tiroides. Si els valors són normals permet descartar tant l’hipertiroïdisme, excepte en casos molt específics com l’adenoma hipofisari productor de TSH com l’hipotiroïdisme. Els seus nivells serveixen fins i tot per a detectar alteracions del tiroides quan els valors de l’hormona T3 i T4, que també s’estudien en aquesta analítica, són normals.
- Anticossos antirreceptores TSH (TSI). Els TSI són anticossos que li ordenen a la glàndula tiroides que es torne més activa i allibere quantitats excessives d’hormona tiroidal en la sang. Un examen dels anticossos antirreceptores TSH (TSI) mesura la quantitat d’immunoglobulina no estimulant de la tiroides en la sang.
Una anàlisi d’aquestes hormones permet conéixer la seua concentració i poder actuar a temps en cas de desequilibri.
