Cal acudir en dejú per a l’extracció de sang. No és necessària cita prèvia, les extraccions es realitzen de 8:00h – 10:30h de dilluns a divendres. Si es sol·licita anàlisi per orina la mostra ha de ser la primera del dia i recollir-se en un recipient estèril que pot comprar-se en farmàcies. Evitar sempre el primer i l’últim doll per a descartar la contaminació per part del tracte urinari.
Els resultats s’entreguen a les 24 hores.
Es pot realitzar una prova d’estudi de diabetis bàsica (sang) o completa (sang i orina). Les anàlisis de sang i orina s’utilitzen per al diagnòstic de la diabetis o de manera periòdica per al control de l’estat de salut de la persona amb diabetis i valorar si el tractament que rep és adequat.
Cal recordar que els símptomes propis de la diabetis poden ser atribuïts amb facilitat a altres malalties i que el diagnòstic d’aquesta patologia és clau per a evitar, entre altres, complicacions cardiovasculars o oftalmològiques que poden arribar a ser greus i irreversibles. Els possibles símptomes de diabetis són augment de set (polidipsia) i de la micció (poliuria), fatiga, visió borrosa, pèrdua de pes inesperada, augment de fam, nafres de curació lenta, genives roges i inflamades o formigueig en mans i peus.
Aquests són els valors específics que s’estudien en el perfil diabetis:
- La glucosa, també anomenada glucèmia o sucre en sang. Especialment útil en la detecció i control de la diabetis. Generalment es realitza un estudi en dejú (de 8 hores).
- L’hemoglobina glicosilada. Serveix per a conéixer els nivells de la glucosa plasmàtica en un període d’entre un i tres mesos anteriors a la seua anàlisi. A diferència de la determinació puntual de la glucosa, permet conéixer si s’ha realitzat un bon control dels nivells de glicemia durant un període més extens.
- La microalbuminuria. És la determinació d’albúmina, una proteïna, en orina. Uns nivells excessius posen de manifest una alteració en el procés de filtració del renyó. La diabetis, a més de la hipertensió, pot generar alteracions en el renyó que es posen de manifest amb aquestes xifres elevades d’albúmina en orina.
- Anàlisi d’orina amb sediment. Es tracta d’analitzar una mostra d’orina per a detectar alteracions que puguen ser indicatives d’una malaltia: es mira el pH i es busca la presència d’acetona, proteïnes, sang, leucòcits, cristalls o bacteris, i es comprova la normalitat de les cèl·lules presents en la mostra.
