Hemograma bàsic

L’hemograma és la part de l’analítica que avalua diversos paràmetres de la sang, com són els glòbuls rojos, les cèl·lules de defensa o glòbuls blancs, així com les plaquetes i factors de coagulació.

 Aquests són els valors específics que s’estudien en l’hemograma bàsic: 

• Sèrie roja: el nombre de glòbuls rojos que hi ha en sang, el percentatge de sang que ocupen, la quantitat d’hemoglobina que té cadascun de mitjana, la seua forma i volum, entre altres paràmetres. S’analitzen:
  • Hematies. És el nombre total de cèl·lules roges en sang, que oscil·la entre 4,5-5,9 milions/mm³ en homes i 4-5,2 milions/mm³ en dones.
  • Hematòcrit. És el percentatge del volum de les hematies respecte al volum total de sang, els valors de la qual són 41-53% en homes i 35-46% en dones.
  • Hemoglobina. Es tracta de la proteïna de les hematies que transporta l’oxigen, els nivells del qual són 13,5-17,5 g/dl en homes i 12-16 g/dl en dones.
  • Volum corpuscular mitjà (VCM). Valora la grandària mitjana de les hematies, que oscil·la entre 80 i 100 ml.
  • Hemoglobina corpuscular mitjana (HCN). Quantitat d’hemoglobina que tenen de mitjana les hematies, i que oscil·la entre 27 i 33 pg.

• Sèrie blanca: el seu estudi ens permet valorar estats d’infecció o d’alteracions de la immunitat. No es diferencien els valors en funció del gènere i s’expressen tant en números totals com en percentatges de la mena de leucòcits. Els paràmetres més habituals que s’estudien són:
  • Leucòcits: total de glòbuls blancs que hi ha en sang; els seus valors solen oscil·lar entre 4.000-10.000/mm³
  • Neutròfils: un tipus de leucòcits que s’eleva en general amb les infeccions bacterianes; els seus valors de referència són 2.000-7.500/mm³ o 40-75%.
  • Limfòcits: una classe de glòbuls blancs que s’eleva sobretot en infeccions víriques i que produeixen anticossos; els seus valors de normalitat són 1.500-4.000/mm³ o 20-45%.
  • Monòcits: un tipus de leucòcits que una vegada actiu es converteix en un macròfag, que s’encarrega de fagocitar, és a dir, “menjar-se” a diversos microorganismes; els seus valors de referència són 200-800/mm³ o 2-10%.
  • Eosinòfils: una classe de leucòcits que s’activa davant reaccions al·lèrgiques o la presència de microorganismes que no es poden fagocitar; els seus valors de referència són 40-400/mm³ o 1-3%.
  • Basòfils: uns leucòcits implicats també en la gestió de les reaccions al·lèrgiques; els seus valors de referència són 10-100/mm³ o menys d’un 1%.

• Sèrie trombocitopènica: quan amb un hemograma volem valorar la capacitat de coagulació del pacient són diversos els paràmetres que avaluem:
  • Plaquetes. L’anàlisi indica el número total d’aquestes cèl·lules que hi ha en sang, els paràmetres de referència de la qual oscil·len entre 150.000 i 400.000 per mm³.
  • Temps de tromboplastina parcial activat, TTPA, APTT o temps de cefalina. Valora una de les vies de la coagulació, la qual cosa es coneix com la via intrínseca, i els seus valors de referència oscil·len entre 20 i 40 segons.
  • Temps de protrombina, TP o PT. Valora el temps que tarda a formar-se un coàgul en la sang; el seu valor de normalitat va de 10 a 12,5 segons.
  • Fibrinogen. En una proteïna precursora de la fibrina, que forma la malla a la qual s’uneixen les plaquetes per a formar el coàgul i els valors normals del qual són de 200-400 mg/dl.
  • La VSG o velocitat de sedimentació dels glòbuls rojos. La seua elevació pot deure’s a orígens molt diversos, com una infecció, un procés inflamatori o un càncer. Resulta una bona eina en medicina preventiva. La seua alteració és únicament un indicador que convé realitzar més proves, prenent com a referència la resta de valors, la història clínica i la intuïció del professional mèdic.