Triquina

L'anàlisi veterinària de detecció de referència per a l'anàlisi de mostres referent a les triquines és la norma ISO 18743:2015, coneguda també com el mètode de digestió de mostres col·lectives amb utilització d'un agitador magnètic.

Es pot entregar la mostra des de les 8:00h – 18:00h. 

Aquesta informació és sobre les mostres de porc senglar i porcs domèstics, per a mostres de peu redó (èquids com per exemple cavalls), ossos, mamífers carnívors terrestres i marins (com la morsa), rèptils o ocells carronyers consulta’ns.

Quines mostres he d’agafar? Els pilars del diafragma, la base de la llengua i la part inferior de la pota davantera són les mostres més importants que prendre, com a mínim pesaran 10g. Addicionalment també podem aportar altres mostres com a masseter (galta) o els músculs intercostals. En cap cas es presentaran per a l’anàlisi vísceres com a fetge, melsa o renyons ni greix.

Important a tindre en compte en recollir la mostra per a la seua anàlisi

  • El pes mínim de la mostra ha de ser 100g per animal.
  • Recorde sempre etiquetar la mostra de diferents animals per separat.
  • Ni el greix ni el fetge serveixen com a mostra. Entre la mostra lliure de restes de fàscies.
  • En cas de no poder entregar-les el mateix dia de la seua presa, conserve’s en refrigeració.

 – Normes bàsiques d’higiene en la manipulació de carn de caça

  • Usar guants per a escorxar, eviscerar i, en general, per a manipular els animals.
  • Procedir a l’evisceració de la peça de caça al més prompte possible.
  • Netejar i rebutjar les parts hemorràgiques afectades pel tir.
  • Davant una canal amb aspecte estrany, consultar a un veterinari abans de consumir-la.
  • Higiene en el eviscerat i manipulació de la canal.
  • No deixar restes d’animals tirats en el camp ja que poden ser consumits per altres senglars i mantindre la parasitosi.
  • Control de vísceres i deixalles; evitar que siguen consumits per gossos o gats.
  • Disposar d’instal·lacions adequades per a la preparació de les peces (possibilitat de penjar els animals, accés a aigua potable i llum, construcció amb materials fàcilment llavable, etc).
  • Portar les mostres al laboratori i esperar el resultat.

 Els resultats s’entreguen a les 24-48 hores.

FOLLETO

La triquinosi és una malaltia parasitària que afecta els humans i a nombroses espècies, principalment mamífers silvestres i domèstics, produïda per diverses espècies del gènere Trichinella. A Espanya, les espècies habitualment identificades són T. spiralis, T. britovi i la de recent aparició (des de 2014) T. pseudospiralis. 

La principal font d’infecció per als humans és la carn i els productes carnis crus o insuficientment cuinats procedents de senglar o porc infectat. Hi ha altres animals que poden actuar com reservoris de la malaltia, com a gossos, gats, rates, cavalls i animals salvatges com a raboses, llops, ossos, etc.

Quan una persona menja carn d’un animal infectat, els quistes de Trichinella  incuben en els intestins i creixen fins a convertir-se en nematodes adults. Aquests nematodes produeixen larves que migren a través de la paret intestinal cap al torrent sanguini. Les larves envaeixen els teixits musculars, que inclouen el cor i el diafragma, que és el múscul de la respiració sota els pulmons. També poden afectar els pulmons mateixos i el cervell. Els quistos romanen vius durant anys.

L’anàlisi pel mètode de digestió de la mostra de senglar allibera les larves en el cas que estiguen presents en el senglar. 

El cicle biològic de Trichinella seria el següent:

ciclo biológico triquina
triquinoscopio
TRIQUINA 2